Conservem en la memòria molts records sense presència; sensacions i imatges abstractes. Partint així d’un pensament hedonista sobre el temps, aquest projecte pretén donar una excusa a l’espectador per a frenar i perdre’s en el plaer de l’observació sense objectiu intrínsec; permetent a l’individu experimentar amb el joc i el gaudi sensorial que genera la nostra petjada sonora en fer-se eco en un espai, ja que és mitjançant aquesta acció que ens podem permetre vincular-nos amb l’entorn de forma més íntima. Realçant aquesta comunicació bilateral, l’artista Ona Galo, provinent del món sonor, fa un pas més enllà per construïr una atmosfera inmersiva i estableix una instal·lació audiovisual autòmata que es transforma a ella mateixa i alhora envolta al públic. Així el públic es converteix també en intèrpret i en part central de la peça. La recerca d’Ona Galo durant la seva residència a MediaEstruch busca investigar les estructures que col·lapsen; consolidant, narrativament instàncies que formen nous paradigmes interactius, noves propostes. Text: Núria Nia
La seva peça es va poder veure en format interactiu a la Sala Multimèdia, destacant una especial cura en l’entorn escenogràfic.
